Hola tothom!, les vacances d'estiu s'han acabat ( encara que no ho sembli per la calor que encara fa) i ens tornam a trobar un curs més plens d il.lusions i ganes de fer feina. Enguany també afrontam canvis: del sistema educatiu, de metodologies, estructurals o de logística al centre, etc. el que no ha canviat és la bona voluntat i predisposició per fer la millor i de més profit feina possible. A partir d'aquest curs l'aula de religió de l'escola s'ha traslladat al pis de d'alt i ara som l'aula 21 del centre, per això hem fet les actualitzacions necerssàries al blog. Us desitjam un molt bon curs, molts d'ànims i sobretot felicitat. Gràcies!!!!
Avui us presentam la figura de la Jaia Corema i explicarem el que representa, a part d'altres coses d’aquest personatge propi de la nostra cultura i les nostres tradicions.
La Jaia Corema és la representació de l’època de Quaresma, època que comença el Dimecres de Cendra i acaba el Diumenge de Rams, es tracta del període de quaranta dies del calendari litúrgic cristià, en el que ens preparem per la Setmana Santa, de igual forma que per Nadal hi ha quatre setmanes, nomenades temps d'Advent, que ens preparem per celebrar el naixement de Jesús. Representa un període de reflexió i canvi, qué podem fer per millorar?, com podem arribar a ser millors persones?. Durant aquest període es practicava el dejuni i l’abstinència per mantenir l'esperit en les millors condicions possibles per dur a terme aquesta missió.
“Quaresma” ve del llatí "quadragesima", és a dir, quaranta i té a veure també, amb els quaranta dies que el bon Jesús passà al desert preparant-se per recórrer el seu camí. Les dates de la Quaresma varien en funció de com quedi fixada la Pasqua, i també està relacionant amb les diferent fases lunars.
La Jaia adopta la forma d’una dona major amb set cames, una per cada setmana de Quaresma. Va vestida com una vella del segle XIX, amb davantal, mocador al cap, normalment robes fosques i porta un bacallà en una mà, i un cistell ple de verdures i peixos a l’altre. Tot i que a vegades havia portat, un bacallà a cada mà, o un bacallà en una mà i en l’altra una graella. Sigui com sigui, tot plegat és símbol de les prohibicions de l’època de Quaresma en que no es podia menjar carn. I era una manera de mentalitzar als infants de que durant aquelles setmanes havien de menjar peix i verdura.
Durant els dies que dura el Carnaval, la Vella Quaresma i el Rei Carnestoltes mantenen una lluita aferrissada on s’acaba imposant l’ordre, la calma, l’austeritat i el dejuni de la Vella Quaresma per damunt de la festa boja i el desordre imposat pel Rei Carnestoltes durant una setmana.
Segons diu la tradició, els menjars abundants eren substituïts per sopes d’oli, verdura i aigua, i només es podia menjar bacallà els diumenges.
A es escoles és habitual penjar la imatge de la Jaia Quaresma en un lloc ben visible, de manera que acaba esdevenint un senzill calendari que permet als infants anar comptant les setmanes que queden fins arribar la Pasqua, a part de recordar el tema del dejuni.
Aquí vos deixam un mural que li hem dedicat i un parell d'imatges dels artistes...
